Ressenya del llibre “QUIET” de Marius Serra.
Autor: Marcus Serra
Editorial Empúries
Barcelona
Aquest llibre impacta, ja que mostra la vida d’una
família que lluita contínuament per fer de la vida d’en Llullu, el seu fill,
una vida normal. En Lluís, alies Llullu, va néixer amb una greu encefalopatia que
els metges no van ser capaços de diagnosticar. Marius narra tot tipus de
successos que viure amb la seva família durant els set primers anys de vida d’en
Llullu.
Tenir un fill amb unes necessitats “una mica
peculiars” obliga als pares a comportar-se d’una manera diferent a la “normal”,
però en aquest cas, la família d’en Llullu s’omple de valor i decideix viatjar
amb ell i així poder oferir-li moltes possibilitats i vivències.
Em crida l’atenció la naturalitat i el humor amb
el que l’autor ens explica les diferents situacions, fent així del tema quelcom
proper.
El final del llibre és la part que més m’ha
agradat d’aquest, tot i que també m’ha sobtat, en Marcus vol veure al seu fill córrer,
i amb l’ajuda d’un amic fotògraf ho aconsegueix, creant així una imatge que
sempre recordarà d’en Llullu, mai oblidarà al seu fill, ni les seves “necessitats
peculiars”, però potser la imatge del seu fill córrer li proporcionarà pau
interior, i així poder dir al mon que tot i que en Llullu tenia dificultats, no
tenia discapacitats, ja que capaç de somiar i aconseguir fites.
El llibre ens dona una lliçó de vida, tothom té
dret a viure i participar en la societat. En Marius va lluitar per poder donar-li al seu fill qualitat de vida, fent aixi del temps que va viure en Llullu, un temps ric i de qualitat per a ell.
Dins les escoles hem de saber tractar als infants
amb necessitats educatives especials, i oferint-los les mateixes possibilitats
que a la resta, tot tenint en compte el tipus d’atenció especialitzada que pot
necessitats cadascun d’ells. Hem de pensar en aquests infants com a nens que
són capaços de... ja que la seva vida està plena de possibilitats que els hi
poden oferir aprenentatges i així, podran desenvolupar les seves capacitats.
Per utlim poso unes frases molt maques del llibre :
Qui no recorda, no oblida
Qui no oblida, recorda.
Qui recorda, oblida
Qui oblida, no recorda.
Estimo, però no ho recordo.
M'estimen, i no ho oblido.
Mai no caure en l'oblit.