Reflexió llibre QUIET

Ressenya del llibre “QUIET” de Marius Serra.

Autor: Marcus Serra

Editorial Empúries

Barcelona

Aquest llibre impacta, ja que mostra la vida d’una família que lluita contínuament per fer de la vida d’en Llullu, el seu fill, una vida normal. En Lluís, alies Llullu, va néixer amb una greu encefalopatia que els metges no van ser capaços de diagnosticar. Marius narra tot tipus de successos que viure amb la seva família durant els set primers anys de vida d’en Llullu.

Tenir un fill amb unes necessitats “una mica peculiars” obliga als pares a comportar-se d’una manera diferent a la “normal”, però en aquest cas, la família d’en Llullu s’omple de valor i decideix viatjar amb ell i així poder oferir-li moltes possibilitats i vivències.

Em crida l’atenció la naturalitat i el humor amb el que l’autor ens explica les diferents situacions, fent així del tema quelcom proper.

El final del llibre és la part que més m’ha agradat d’aquest, tot i que també m’ha sobtat, en Marcus vol veure al seu fill córrer, i amb l’ajuda d’un amic fotògraf ho aconsegueix, creant així una imatge que sempre recordarà d’en Llullu, mai oblidarà al seu fill, ni les seves “necessitats peculiars”, però potser la imatge del seu fill córrer li proporcionarà pau interior, i així poder dir al mon que tot i que en Llullu tenia dificultats, no tenia discapacitats, ja que capaç de somiar i aconseguir fites.    

El llibre ens dona una lliçó de vida, tothom té dret a viure i participar en la societat. En Marius va lluitar per poder donar-li al seu fill qualitat de vida, fent aixi del temps que va viure en Llullu, un temps ric i de qualitat per a ell. 

Dins les escoles hem de saber tractar als infants amb necessitats educatives especials, i oferint-los les mateixes possibilitats que a la resta, tot tenint en compte el tipus d’atenció especialitzada que pot necessitats cadascun d’ells. Hem de pensar en aquests infants com a nens que són capaços de... ja que la seva vida està plena de possibilitats que els hi poden oferir aprenentatges i així, podran desenvolupar les seves capacitats.  

Per utlim poso unes frases molt maques del llibre :

Qui no recorda, no oblida

Qui no oblida, recorda.

Qui recorda, oblida

Qui oblida, no recorda.

Estimo, però no ho recordo.

M'estimen, i no ho oblido.

Mai no caure en l'oblit.