Reflexió llibre QUIET

Ressenya del llibre “QUIET” de Marius Serra.

Autor: Marcus Serra

Editorial Empúries

Barcelona

Aquest llibre impacta, ja que mostra la vida d’una família que lluita contínuament per fer de la vida d’en Llullu, el seu fill, una vida normal. En Lluís, alies Llullu, va néixer amb una greu encefalopatia que els metges no van ser capaços de diagnosticar. Marius narra tot tipus de successos que viure amb la seva família durant els set primers anys de vida d’en Llullu.

Tenir un fill amb unes necessitats “una mica peculiars” obliga als pares a comportar-se d’una manera diferent a la “normal”, però en aquest cas, la família d’en Llullu s’omple de valor i decideix viatjar amb ell i així poder oferir-li moltes possibilitats i vivències.

Em crida l’atenció la naturalitat i el humor amb el que l’autor ens explica les diferents situacions, fent així del tema quelcom proper.

El final del llibre és la part que més m’ha agradat d’aquest, tot i que també m’ha sobtat, en Marcus vol veure al seu fill córrer, i amb l’ajuda d’un amic fotògraf ho aconsegueix, creant així una imatge que sempre recordarà d’en Llullu, mai oblidarà al seu fill, ni les seves “necessitats peculiars”, però potser la imatge del seu fill córrer li proporcionarà pau interior, i així poder dir al mon que tot i que en Llullu tenia dificultats, no tenia discapacitats, ja que capaç de somiar i aconseguir fites.    

El llibre ens dona una lliçó de vida, tothom té dret a viure i participar en la societat. En Marius va lluitar per poder donar-li al seu fill qualitat de vida, fent aixi del temps que va viure en Llullu, un temps ric i de qualitat per a ell. 

Dins les escoles hem de saber tractar als infants amb necessitats educatives especials, i oferint-los les mateixes possibilitats que a la resta, tot tenint en compte el tipus d’atenció especialitzada que pot necessitats cadascun d’ells. Hem de pensar en aquests infants com a nens que són capaços de... ja que la seva vida està plena de possibilitats que els hi poden oferir aprenentatges i així, podran desenvolupar les seves capacitats.  

Per utlim poso unes frases molt maques del llibre :

Qui no recorda, no oblida

Qui no oblida, recorda.

Qui recorda, oblida

Qui oblida, no recorda.

Estimo, però no ho recordo.

M'estimen, i no ho oblido.

Mai no caure en l'oblit.

Reflexió Tema3. Psicologia de l'educació

El tema 3 de l'assignatura de Psicologia de l'Educació és titula: 

Factors psicológics implicats en l'aprenentatge: factors intrapersonals del procés d'ensenyament- aprenentatge. 

Com a futures mestres hem de tenir molt presents els diferents factors psicològics que afecten al dia a dia dels infants, i que també ens afecten a nosaltres personalment.

Els factors psicològics intrapersonals que afecten al procés d’aprenentatge són:

Hem de saber com potenciar els factors positius dels infants, com ara una bona motivació o una bona atenció, per tal de fer dels aprenentatges quelcom més significatius per a ells. De la mateixa manera, hem de saber quins són els factors psicològics que poden afectar negativament al procés d’ensenyament- aprenentatge, per així poder intervenir ràpidament.

Com per exemple, si ens trobem amb una aula poc motivada, hem de saber com motivar-la, hem de trobar els punts forts dels alumnes, buscar i pactar els temes a  treballar en classe, guiant-nos així amb els interessos dels infants, i podent gaudir d’uns aprenentatges significatius.

Hem de conèixer als infants, la seva motxilla de vivències i la seva família, aquesta és la única manera que tindrem per poder oferir-los el millor tracte.

Hem de d’ensenyar de tal manera que als infants els hi agradi aprendre, fer del aprenentatge un art, i que els infants siguin els artistes.

Reflexió Tema 2. Psicologia de l'educació

El tema 2 de l'assignatura de psicologia de l'educació és titula: Les teories de l'aprenentatge i la seva implicació en el currículum actual: Processos d'aprenentatge. 

El conductisme defineix el procés d'aprenentatge com un canvi observable en la conducta a causa de la recepció d'un estímul extern, en canvi, el cognitivisme defensa que el canvi de conducta implica un canvi de l'estructura mental de l'individu, que s'anirà modificant a mida que vagi rebent estímuls que facin variar la seva conducta.

Aprendre no suposa només un canvi conductual, sinó que implica també un procès mental que modifica les estructures del pensament. Per tal de modificar aquestes estructures cal que l'estímul incideixi en les estructures que ja té la persona, aquesta ha de trobar la relació entre els coneixements previs i els nous, incoporant-ne aquests alhora que modifica la seva estructura mental. LLavors es quan es donarà l'aprenentatge. 

Esta clar quin és el model d'aprenentatge que hem d'evitar a les nostres aules: el model conductista. Ja que tracta a les persones com si fossin animals que només són capaços de respondre quan hi intervenen una sèrie d'estímuls. Segons aquest model el mestre és el protagonista de l'ensenyament, ja que ell és qui té els coneixements. 

Amb la teoria del cognitivisme tot lo anterior queda  totalment desmontat, ja que permet que l'alumne sigui el principal protagonista del seu aprenentatge, situant aixi al mestre en un pla de guia i ajuda, que, a través de preguntes, anirà reconduint a l'alumne vers allò que més li motivi, fent aixi aprenentatges significatius i reals pels infants. 

Hem de tenir cura de com eduquem als infants, els hem d'ensenyar a aprendre (COGNITIVISME), no els hem d'ensinistrar (CONDUCTISME)

La següent imatge és una parodia del conductisme, en la que es fa una comparació d'un infant amb el gos que utilitzaba PAVLOV als seus experiments.